Donem resposta a preguntes habituals des d’un punt de vista estricte, desterrant informacions poc acurades i massa repetides que sols busquen desorientar al consumidor.
1. Què és un cosmètic?
Sembla una pregunta molt elemental però no ho és en absolut, com veurem a la resposta de la següent pregunta… Un cosmètic és un producte que, aplicat sobre la pell o el cabell, neteja (xampús, gels de bany…), hidrata (cremes corporals i facials…), protegeix (protectors labials i solars…) o modifica l’aspecte (maquillatge, tint…) i olor (perfums i desodorants). Res més.
Els cosmètics estan fets amb aigua i oli, barrejats en les proporcions adients per aconseguir la textura desitjada. Cal, a més, afegir d’altres ingredients per aconseguir que la barreja sigui estable, faci bona olor i no es contamini. En els cosmètics convencionals els olis solen ser derivats del petroli, acompanyats de silicones que proporcionen suavitat. A la cosmètica natural certificada aquests ingredients no estan permesos. Enlloc seu es fan servir diferents olis vegetals, molt afins al greix de la pròpia pell. I pel que fa a l’aigua de les formulacions, sovint es substitueix per ingredients aquosos ecològics, com suc d’àloe vera, aigües de fruites o destil·lats florals.
2. I què no és un cosmètic?
La resta de productes que tenen funcions diferents a netejar, hidratar, protegir o modificar l’aspecte. És a dir, aquells que repel•leixen insectes, actuen contra els polls o alleugereixen inflamacions i dolors musculars, NO SÓN COSMÈTICS.
Aquests productes solament poden ser fabricats per laboratoris expressament autoritzats, necessiten un registre especial (d’insecticida, pediculicida o fins i tot de medicament) i requereixen d’estudis que quantifiquin exactament la seva eficàcia i avaluïn els efectes secundaris que puguin causar. Per tant siguem seriosos, afegir unes gotes de citronella a una loció capil·lar no fa que eviti la picada dels mosquits, l’arbre del te no transforma un xampú en un antídot contra els polls i incorporar extracte d’àrnica o hipèric a una crema no la converteix en un remei contra el dolor.
3. Com sé si un cosmètic és natural?
Llegir la paraula natural o ecològic a l’envàs o veure-hi dibuixos florals no ho garanteix. Només es pot saber si està certificat com a tal per un organisme extern conegut, reconegut i independent.
Entre ells hi ha el segell suïs Bioinspecta, el francès Ecocert, l’alemany BDIH o l’italià ICEA. Sense la certificació, encara que aparentment el llistat d’ingredients del cosmètic pugui semblar natural, és impossible saber-ho amb certesa. Hi ha ingredients d’igual nom que poden tenir origen sintètic o natural; d’altres, com els perfums, estan formats per nombrosos components i sols la certificació revisarà i garantirà que tots ells són realment naturals. En línies generals, tots aquests segells garanteixen que la major part dels ingredients que composen el cosmètic son naturals, fixen uns mínims en el contingut ecològic i també verifiquen que els sistemes productius són respectuosos amb l’entorn. Tot i així, s’ha d’anar en compte amb els segells de fantasia, inventats per marques poc serioses que busquen confondre al consumidor fent-li creure que està davant d’un cosmètic natural i certificat.
4. És el mateix un ingredient natural que un ingredient ecològic?
No.
Un ingredient natural és aquell que prové directament de la natura o s’obté combinant altres ingredients naturals mitjançant reaccions acceptades a la cosmètica natural certificada. Un ingredient és ecològic quan, a més de ser natural, prové de cultius ecològics. És a dir, per la seva obtenció no s’ha fet servir pesticides, fertilitzants químics ni plantes modificades genèticament i, a més, té la certificació ecològica. Dins la cosmètica natural certificada, el percentatge d’ingredients que a més de natural és ecològic pot ser molt variable. En funció de la filosofia i de la capacitat tècnica de cada laboratori el contingut ecològic final serà major o menor.
5. Quins avantatges té la cosmètica natural respecte la convencional?
És millor pel medi ambient i té major afinitat cutània.
Un cosmètic natural és molt millor pel medi ambient. Per una banda promou l’agricultura ecològica font de molts dels ingredients que fa servir, i per l’altra, els residus que deixa són fàcilment biodegradables. Un exemple el tenim amb els exfoliants: en cosmètica convencional es fan servir petites partícules de plàstic (microplàstics), que no es poden depurar i contaminen el terra i les aigües; en canvi els exfoliants naturals estan fets a partir de les parts dures de les plantes (com les llavors de les fruites), que es degraden ràpidament i no suposen cap problema per l’entorn.
Els ingredients naturals en general són més afins a la pell que els convencionals. Per exemple, si comparem els olis vegetals amb els olis minerals i les silicones fetes servir en cosmètica convencional, és evident que els primers tenen una composició molt més similar a la dels greixos de la pròpia pell. Si a més a més són olis ecològics, tindran menys residus de pesticides i insecticides.
6. Quins desavantatges té la cosmètica natural respecte la convencional?
A nivell tècnic és més difícil de formular i aconseguir textures i olors millors. A nivell de màrqueting, el consumidor no sempre pot diferenciar entre la cosmètica natural i la que diu que ho és.
Les dificultats tècniques són degudes al limitat nombre d’ingredients que es poden utilitzar. Això és molt evident en els perfums naturals, que no poden contenir cap component sintètic, i en conseqüència les notes olfactives resultants queden limitades. Un altre aspecte en el que la cosmètica natural està en clar desavantatge és en els fotoprotectors. Aquests sols poden contenir filtres físics (diòxid de titani o òxid de zinc), que proporcionen una bona protecció, però a canvi de deixar un residu blanc força evident a la pell. Pel que fa a textures, la cosmètica natural ha de prescindir de silicones, molt emprades en cosmètica convencional, i per tant és més difícil aconseguir un tacte suau.
Malgrat això, una bona feina de laboratori permet fer front a aquestes limitacions i aconseguir productes que, a part de ser segurs i estables, tinguin un tacte agradable.
L’altre gran desavantatge de la cosmètica natural és el desconeixement que molta gent encara en té. D’això s’aprofiten descaradament algunes marques de cosmètica convencional, que es publiciten com a naturals per a potenciar les seves ventes.
Cal informar al consumidor per a que conegui què està comprant i reconegui els segells certificadors. I dins de la cosmètica natural certificada, és important que el consumidor valori aquelles marques que, a més a més, aposten de manera decidida pels ingredients ecològics.
7. La cosmètica natural és més cara que la convencional?
No.
El preu d’un cosmètic, natural o convencional, depèn en primer lloc del nombre d’intermediaris que hi ha entre el fabricant i el consumidor. En segon lloc, de la inversió en publicitat. En tercer lloc, dels embalatges que fa servir. I en quart lloc, dels ingredients que conté. En general, els ingredients naturals i sobretot els ecològics son més cars que els ingredients convencionals, però això afecta relativament poc al preu final del producte, més influenciat pels tres primers motius.
Per tant, consumir cosmètica natural no és car si aquesta és de proximitat, intervenen pocs o cap intermediari, no fa servir embalatges superflus ni inverteix exageradament en publicitat.
8. Un cosmètic natural no em produirà al•lèrgies o irritacions!
Fals.
En pot produir igual que qualsevol altre de convencional… o més si no s’ha seleccionat prou bé els ingredients que el formen. Qualsevol ingredient, natural o sintètic, pot produir al·lèrgia a persones que hi siguin sensibles. Per això, és especialment important limitar el nombre d’ingredients als estrictament necessaris i, en tot cas, evitar els més al·lergènics.
9. Quant més llarg és el llistat de plantes de la llista d’ingredients, més eficaç i millor serà el cosmètic, oi?
Fals.
Els llistats interminables de plantes sols obeeixen a estratègies de màrqueting, que pretenen donar una imatge de major naturalitat i eficàcia. Tot i així, a major nombre d’ingredients major probabilitat que algun d’ells origini algun problema o al·lèrgia. Fins i tot l’eficàcia global del producte serà menor, doncs la concentració de cadascun d’ells serà menor.
No es tracta d’afegir molts ingredients, sinó de fer servir els millors a les concentracions òptimes.
10. Un cosmètic natural pot fer servir ingredients sintètics?
Sí.
Però sempre de forma molt minoritària i dins un llista molt limitada. Aquesta llista inclou conservants alimentaris com el benzoat sòdic i el sorbat potàssic (presents per exemple en concentrats de tomàquet i gaspatxos) o alguns ingredients que serveixen com a condicionador capil·lar. Són ingredients que, en part, deriven del petroli. Per aquest motiu no sempre la cosmètica natural és 100% natural! I tampoc es pot dir alegrement que la cosmètica natural mai fa servir derivats del petroli.
11. I Lilà fa servir ingredients sintètics?
No.
La nostra filosofia és fer sempre cosmètica 100% natural, prescindint del petit percentatge d’ingredients sintètics que ens permeten els organismes certificadors. Això suposa un major esforç tècnic, doncs són ingredients dels que és difícil prescindir, però els resultats finals acaben sent molt més satisfactoris.
12. Lilà quin tipus d’envàs fa servir?
A Lilà minimitzem envasos i embalatges.
Tots els envasos i taps que fem servir són de material plàstic reciclable, que un cop esgotats s’han de llençar al contenidor groc per a ser reutilitzats. No fem servir alumini ni vidre, ja que malgrat ser també fàcilment reciclables, encaririen innecessàriament el producte. El vidre, a més, és fràgil i es pot trencar.
També evitem utilitzar afegits innecesaris, com els ornaments de fusta o suro que a vegades recobreixen els envasos plàstics originals per donar una aparença més orgànica, però que a part d’aquest aspecte exclusivament estètic, no tenen cap utilitat i encareixen el producte enormement. I curiosament, aquest tipus d’afegit dificulta o impedeix el reciclatge correcte dels envasos!
Respecte a les capses de transport on viatgen els productes son fetes de cartró i el farciment que protegeix els enviaments és a base de paper reciclat.
Finalment, pel que fa al tipus d’envàs mai fem servir pots, doncs són poc higiènics i afavoreixen que es contamini el producte. En canvi, fem servir envasos airless, que dosifiquen la quantitat necessària i ofereixen una millor protecció.
13. Lilà és “lliure d’ingredients tòxics”?
Lilà, com la resta de marques de cosmètica, tant natural com convencional, no pot i per tant no fa servir ingredients tòxics.
Insinuar o afirmar que la cosmètica convencional o d’altres marques de cosmètica natural poden contenir ingredients tòxics és una irresponsabilitat que solament pot tenir origen en el desconeixement o en la intenció de generar confusió i alarmisme.
Un cosmètic natural és lliure de tòxics igual que qualsevol cosmètic convencional. Tots els ingredients fets servir en cosmètica tenen garanties suficients de seguretat i mai es poden etiquetar com a tòxics. Això sí, hi ha ingredients que, malgrat ser naturals, en segons quines condicions podrien ser massa agressius, sobretot per a persones amb la pell sensible o nadons.
14. Quins ingredients naturals poden ser més agressius?
Sabons, sulfats, sals d’alum, etanol i conservants són alguns dels ingredients que, a dosis exagerades o en indicacions no recomanades, podrien resultar massa agressius.
Sabons. Reben el nom de la reacció de saponificació amb els quals s’obtenen, que barreja olis vegetals o animals amb sosa càustica. Exemples d’ells són el sodium palmate (derivat de l’oli de palma), el sodium cocoate (derivat de l’oli de coco) o el potassium olivate (derivat de l’oli d’oliva). Els sabons són naturals, econòmics i fàcils d’elaborar. Per aquest motiu darrerament tenen un cert auge en forma de pastilles artesanals de formes, colors i olors variats, però comporten un valor de pH molt elevat, que és poc adequat per a pells sensibles.
Sulfats. Són un altre tipus d’agent netejador derivat d’olis vegetals. Inclou, entre d’altres, el sodium lauryl sulfate i el coco-sulfate. Degut al seu preu baix es fan servir en molts xampús i gels de bany, però no es recomana el seu ús en productes dirigits a pells sensibles o a nadons.
Sals d’alum. Tenen activitat desodorant. En aquest cas el seu pH és molt àcid i podria irritar a les pells sensibles.
Etanol (alcohol etílic). Es fa servir per donar frescor o ajudar a conservar, però fet servir a dosis massa elevades pot ressecar la pell i irritar.
Conservants. Naturals o sintètics, tots ells tenen limitacions estrictes en les dosis d’ús. Hi ha conservants que sols es poden fer servir en uns tipus de producte concrets, d’altres estan prohibits en productes dirigits a menors de 3 anys i alguns són incompatibles amb la presència d’altres ingredients.
El que és important és fer servir sempre els ingredients adients a les dosis òptimes i, en tot cas, informar al consumidor de forma clara de la funció i la manera d’utilitzar cada cosmètic.
15. Lilà fa servir parabens?
Lilà, com la resta de marques de cosmètica natural certificada, no pot i no fa servir parabens.
Els parabens són conservants sintètics no permesos en cosmètica natural. Per tant, si el cosmètic està certificat com a tal mai els podrà fer servir. I si no es poden fer servir, llavors no té cap sentit reivindicar-ho com una virtut, atès que la certificació els descarta.
Hi ha marques que reivindiquen “sense parabens” com si fos una garantia de seguretat o naturalitat, quan aquesta expressió no garanteix ni una cosa ni l’altra. Sovint són marques que no fan cosmètica natural i, a vegades, fan servir d’altres conservants que malgrat no tenir la mala reputació dels parabens, poden donar molts problemes i al·lèrgies a persones sensibles. És el cas de les isotiazolinonas, també conegudes pel seu nom comercial de khaton.
16. Els parabens són tan perjudicials com diuen?
Potser aquí es podria esperar una resposta afirmativa i una visió gairebé apocalíptica dels parabens…
… però si ens basem en evidències científiques serioses i no en informacions alarmistes poc contrastades, la resposta ha de ser que no.
L’estructura dels parabens és similar a la de certes hormones i això fa que es considerin com a disruptors endocrins, és a dir, podrien alterar el bon funcionament hormonal. Però per a tenir aquests efectes s’haurien d’utilitzar a concentracions centenars de vegades superiors a les permeses en els cosmètics. També hi ha un estudi que va relacionar la presència de parabens amb l’aparició de càncer de pit, però múltiples estudis posteriors van demostrar que aquesta relació no era certa.
El cert és que els parabens s’han fet servir durant dècades sense donar més problemes que els causats per altres ingredients cosmètics habituals. La controvèrsia actual que pateixen està més motivada per interessos comercials que per evidències reals.
A Lilà Cosmètics creiem que la cosmètica natural ja té proutes virtuts per ella mateixa i no l’hi cal recolzar-se en controvèrsies externes interessades.
17. Lilà fa servir sulfats?
No.
Com hem comentat en qüestions anteriors, els sulfats són agents netejadors molt econòmics y eficaços, però que en certes condicions i aplicacions podrien resultar massa agressius per a la pell. N’hi ha de naturals, com el sodium lauryl sulfate o el coco-sulfate, i de sintètics, que en general es reconeixen per la seva terminació -eth, que indica que estan etoxilats, com per exemple el molt utilitzat sodium laureth sulfate.
A Lilà Cosmètics com agents netejadors fem servir alternatives derivades de sucres, molt segures, suaus i ràpidament biodegradables. Utilitzem combinacions de sucres amb olis vegetals, en concret el coco-glucoside i el caprilylcapryl-glucoside, i també derivats de sucres amb aminoàcids, en aquest cas el sodium lauroyl glutamate. Amb ells formulem xampús, gels de bany i productes d’higiene facial que no ressequen la pell ni irriten els ulls i, per tant son adients per a tot tipus de pells, incloses les de nadons i les més sensibles.
18. Lilà fa proves en animals?
Lilà, com la resta de marques que fabriquen i venen els seus productes a Europa, per llei no pot testar i per tant no testa els seus cosmètics en animals.
A tota Europa fa anys que està prohibit fabricar i comercialitzar cosmètics testats en animals. Això afecta per igual a la cosmètica natural i a la convencional i com que està prohibit, no té cap sentit reivindicar-ho com a un avantatge i menys com a atribut exclusiu de la cosmètica natural.
Avui en dia, hi ha tècniques de laboratori del tot fiables que permeten avalar la seguretat dels cosmètics i prescindir del patiment animal.
19. Quan trobaré els productes Lilà a granel?
Mai.
Està prohibit vendre cosmètics a granel en grans recipients per poder-los envasar directament al client final. L’única excepció és en alguns perfums i pastilles de sabó, ja que són productes que per la seva composició difícilment es contaminaran. En el primer cas, això és degut al seu contingut molt elevat en alcohol. En el segon, és degut a que tenen un valor de pH molt alt.
Aquesta prohibició es fonamenta en què l’envasat és part del procés de fabricació d’un producte. Per tant, ha de respectar totes les garanties de seguretat, higiene i traçabilitat que només podem garantir els laboratoris que fabriquem cosmètics.
Hi ha algunes botigues a granel on, a part de detergents per a la roba (que segueixen una reglamentació diferent a la cosmètica), tenen grans garrafes amb xampús i gels de bany, i fins i tot cremes corporals, amb els que reomplen alegrament els envasos que porten els seus confiats clients. A part de ser il·legal, això és una irresponsabilitat tan per part del laboratori que subministra el producte, com de la botiga que l’adquireix. Suposa un perill pel propi consumidor que compra un producte sense cap garantia, segurament mal etiquetat i que comporta un risc real de que es contamini.
La bona voluntat de reduir i reutilitzar envasos ha de tenir el límit en fer les coses ben fetes.
20. Com seran els envasos cosmètics del futur?
El futur el tenim a tocar. Els envasos seran de fonts renovables i alguns d’ells podran ser biodegradables.
Avui en dia, la majoria d’envasos que es fan servir en cosmètica són de plàstic, molts d’ells de material fàcilment reciclable com el PET (polietilè tereftalat) o el PE (polietilè), obtinguts a partir del petroli.
Des de fa pocs anys també es poden obtenir aquests materials de la canya de sucre o de la fècula de patata. Són els anomenats bioplàstics (bioPET, bioPE…), que tenen les mateixes característiques que els seus homòlegs derivats de petroli i, com ells, són reciclables però no biodegradables. En conseqüència, és i seguirà sent necessari un curós reciclatge dels envasos.
Hi ha d’altres materials bioplàstics com el PLA (polilàctic) que tenen l’avantatge afegit de ser biodegradables. Tot i així, la seva aplicació en envasos de cosmètica és limitada. El motiu és que, de moment, no poden garantir la correcta estanqueïtat i protecció, doncs la vida útil d’aquests envasos és més curta que la caducitat del producte que han de contenir.
21. Quina importància té l’envàs?
L’envàs és molt més que la imatge externa. És fonamental per a conservar el producte en bones condicions i facilitar la seva dispensació.
La importància de l’envàs va molt més enllà dels motius estètics que donen una imatge atractiva i faciliten la venta. Les seves funcions més importants són mantenir el seu contingut en bones condicions, permetre dispensar la quantitat adient i aportar, amb l’etiquetatge, tota la informació necessària per a identificar el cosmètic i donar instruccions per a fer-ne un bon ús.
L’elecció del material del que està fet l’envàs és fonamental per a garantir la protecció del producte que conté. Aquest material ha de ser resistent, net i difícilment contaminable. Per a evitar que el producte s’oxidi o alteri, ha de protegir-lo de l’oxigen i el vapor d’aigua i, si cal, també de la llum. No ha de desprendre partícules ni tampoc absorbir part del producte o dels actius per l’interior de les parets. El disseny de l’envàs ha de ser funcional per a què permeti una dispensació correcta i el tancament ha de ser hermètic per a assegurar l’estanqueïtat i així evitar que entri aire o es perdi producte.
Els materials d’envàs més adients i usuals són alguns plàstics, l’alumini i el vidre (més informació a la pregunta nº12). La majoria d’ells tenen l’avantatge que són fàcilment reciclables, però tots ells tenen l’inconvenient que no són biodegradables. Per aquest motiu és especialment important fer-ne un reciclatge correcte. Per motius de seguretat i higiene, hem de recordar que no es permet reutilitzar els envasos en cosmètica. Com hem comentat en una qüestió anterior (nº20), l’envàs ideal seria aquell que, a més a més de protegir el producte, és fàcilment biodegradable. S’està treballant en materials en aquest sentit, però encara no han arribat i, mentre no arribin, garantir la seguretat del consumidor és el primer.
Hi ha altres materials fàcilment degradables, com el paper o el cartró, però no són adients com a envàs ja que no poden proporcionar una correcta protecció. Només haurien de servir com a embolcall dels envasos i mai haurien d’estar en contacte directe amb el producte. Són massa fràgils, no resisteixen l’aigua o la humitat i tenen una estructura porosa que facilita la contaminació i deixa passar l’aire, que oxida i enrancia el producte. Són per tant molt poc indicats per a contenir el producte.
22. Què són els disruptors endocrins?
Els disruptors endocrins són ingredients que poden interferir en el funcionament normal d’algunes hormones. Això podria alterar l’equilibri hormonal de l’organisme humà i en conseqüència provocar efectes no desitjables.
La gran majoria d’ingredients cosmètics sospitosos d’actuar com a disruptors endocrins són sintètics i prohibits en cosmètica natural certificada. Entre ells hi ha els antioxidants coneguts per les sigles BHT i BHA, uns quants filtres solars amb noms difícils de recordar (benzophenone, 4-methylbenzylidene camphor, octocrylene), els conservants parabens, algunes silicones i el triclosan, present en desodorants i d’altres productes. Els estudis de laboratori indiquen que tots aquests ingredients tenen certa activitat hormonal. Els mateixos estudis també demostren que aquesta activitat és tan petita que, per a produir efectes perjudicials, s’haurien de fer servir a dosis molt superiors a les permeses en cosmètica. Aquesta segona part curiosament és menys coneguda que la primera.
Sembla que hauríem de concloure que aquests ingredients sospitosos són del tot segurs, degut a que s’utilitzen a dosis no perilloses, però també hem de tenir en compte un darrer aspecte: els cosmètics es fan servir molt sovint, pel qual es podrien produir efectes acumulatius o, fins i tot, interaccions entre ingredients de diferents cosmètics. Per això s’estan realitzant nous estudis que han de permetre certificar la seguretat de tots aquests ingredients i, si cal, revisar-ne les recomanacions, precaucions i limitacions d’ús.
El més senzill per una empresa com la nostra, que fabrica exclusivament cosmètica natural i ecològica, seria anar afegint llenya al foc i empitjorar encara més la imatge que es té d’aquests ingredients, però creiem que és millor valorar tota la informació i no agafar tan sols la part polèmica. Cal fugir d’alarmismes no del tot fonamentats.
A Lilà Cosmètics no fem servir cap ingredient sintètic i, per tant, cap dels qüestionats. Sempre triem aquells ingredients que, a més a més de ser naturals, no tinguin cap sospita pel que fa a la seguretat. I el que també és molt important, evitem fer servir ingredients innecessaris, ja que a major nombre de components, major probabilitat que algun d’ells causi alguna reacció no desitjada. Es compleix l’expressió “menys és més”.
23. Què és Yuka?
Cada vegada ens preocupem més pel que mengem i pel que ens apliquem a la pell. Per ajudar en aquesta tasca, s’han creat aplicacions per a mòbils que interpreten de forma senzilla les etiquetes dels aliments i els cosmètics i en valoren la qualitat nutricional i la seguretat. L’app més coneguda actualment és Yuka que, amb una ràpida lectura del codi de barres, puntua el producte de 0 a 100 i classifica els seus ingredients seguint uns codis de color.
En cosmètica, les llistes d’ingredients sovint són llargues i plenes de noms estranys, cosa que fa gairebé impossible saber el que realment contenen. Yuka valora ràpidament el cosmètic i marca en groc o vermell aquells ingredients que, a dosis exagerades o aplicats de forma incorrecta, podrien ser problemàtics. També senyala els ingredients que poden produir al·lèrgies a les persones que hi són sensibles. Els ingredients marcats en verd són els que considera més segurs.
Yuka i d’altres aplicacions similars, com Ingred i Clean Beauty, són útils però tenen marge de millora. Encara hi ha alguns ingredients que no aconsegueixen identificar ni classificar correctament. A més a més, poden causar un alarmisme excessiu, ja que els productes plens de semàfors vermells donen la sensació de ser perjudicials i perillosos. A Lilà creiem que és millor tenir en compte les valoracions positives que aquesta aplicació aporta, és a dir, aquells productes amb millors puntuacions possiblement seran aquells on s’hi haurà dedicat més esforços per aconseguir composicions impecables.
Yuka té 3 grans virtuts. La primera, desperta l’interès del consumidor sobre la composició dels cosmètics. La segona, degut a què la majoria d’ingredients sospitosos són d’origen sintètic, permet desemmascarar cosmètics que es venen com si fossin naturals, quan en realitat no ho són. Això està suposant un daltabaix a certes marques poc serioses. La tercera virtut és la més interessant, ja que serveix d’estímul a tots els laboratoris per a ser cada vegada més curosos en la selecció d’ingredients.
24. I com definiu la cosmètica Lilà?
“Lilà és cosmètica no testada en animals, lliure de tòxics i sense parabens, silicones ni perfums sintètics” és una frase que, malgrat ser del tot certa, no ens defineix.
Com comentem a les respostes anteriors, les dues primeres parts de la frase les compleix qualsevol tipus de cosmètica, i el conjunt dels “sense” ho compleix tota la cosmètica natural certificada. Per tant, és una frase que no ens defineix.
El que ens defineix és “Lilà és cosmètica ecològica certificada. Oferim productes amb bones textures i adients per als diferents tipus de pell, fins i tot les més sensibles”.
Per això tenim la certificació Bioinspecta, que amb auditories periòdiques certifica que tots els nostres cosmètics són realment naturals i en quantifica el percentatge ecològic. Ens fixem molt en aconseguir productes de bones textures i olors, que satisfan les necessitats dels diferents tipus de pell. Ens centrem en el que és essencial i defugim d’ingredients innecessaris i embalatges superflus. No utilitzem cap dels ingredients sintètics permesos en cosmètica natural i només fem servir ingredients naturals. Tampoc utilitzem aquells ingredients que, malgrat ser naturals, poden ser poc indicats per a les pells més delicades i sensibles, com sabons, sulfats, alum, alcohol etílic o conservants.